diumenge, 18 de desembre del 2011

Torrons de panet


Amb l’excusa de la recepta del 15 d’aquest desembre ( sí, arribe dos dies tard ), publique la recepta d’un dels dolços de Nadal de tota la vida a casa. De menuda ajudava a ma mare per Nadals a fer els dolços que mai faltaven: els pastissets de moniato i els torrons de panet. D’uns anys cap ací he recuperat la costum de fer torrons de panet, gràcies a la mare de la meua parella.

La recepta que us passaré és la de “pobrets”, ja que utilitza cacau molt en substitució de l’ametla molta, per tal que els dolços eixiren més barats. Ara, continuem fent-los amb cacau molt perquè li aporta un toc diferent a la gran majoria de dolços de nadal que solen portar ametla.

Ingredients
  • 1 moniato bollit, xafat amb una forqueta
  • 750g de sucre
  • 2 cullerades de mel
  • 1kg cacau molt
  • 250g ametlla molta
  • La ratlladura de la pell d’una llima
  • Canyella en canó
  • 100ml aigua
  • 24 neules

Procediments

  1. Posem en una cassola, l’aigua, el sucre, la pell de llima ratllada i una branqueta de canyella. Ho posem al foc suau i remenem fins que el sucre s’haja dissolt. Compte amb no coure-ho massa i que es convertisca amb caramel.
  2. Fora del foc, afegirem a la cassola el cacau molt poc a poc, barrejant-ho constantment. Anirem posant també el moniato, la mel i l’ametla. És una massa que requereix de bragó per a mesclar-la: quedarà una massa molt espessa (com podeu veure a la foto).
  3. Espolsem un poc de farina a la superfície on treballarem el torró, per tal d’evitar que la neula s’apegue a la taula. Agafem una neula i a sobre posem un poc de la massa preparada i la compactem amb el dors de la cullera donant-li forma de circumferència. Tancarem el torró amb la neula, per tal de maniobrar amb certa flexibilitat la neula hem d’humitejar-la. Tenim diferents opcions: passar-la pel vapor d’aigua bollint o humitejar-la amb un tors de paper de cuina banyat d’aigua.
  4. Aquests torrons estan més bons després d’uns dies de repòs, encara que es poden menjar en fer-los.
Bon profit!!!





1 comentari:

Anònim ha dit...

Ostres, no coneixia pas aquests torrons! Quina xulada fer-los des de petota amb la mare, aquestes tradicions familiars són genials. Segur que és boníssim!
Moltes gràcies per participar!
Petons
Sandra